dipòsit digital de documents de la uab - lstlllii...pentru ca unul copa ortodox sil-l poti spuno pa...

8
QUI M'ANAU! A DIDERII Qui m·anaue o dlder que dempQa de tant jo anaua a vfuer era experiència d'èster ·Immigrant• en un pa fs europèu?l Donques ei atau. En an 2000. era ·estudianta• Noelia se n'anaue damb ua bèca entà Alemanha ...imaglnatz- vosl Era mia fcrnílla orgullosa: •té. era malnada que se'n va a estudiar en Alemanha ... ·co ma se slguesse era causa més lmportanta deth mon. Ben. bromes a part. jo , més que santer-me lmportanto, me sentia desvalguda. Coma ac vau a hèr se non J>arll alaman ? Francès. anglès. més aleman ... l De totes manères, aqulu que m'as, en un país eur opèu, en tot estudiar, que non "simpla trebalhadoro"l. Vos digui açò perque en arribar aqulu. era realitat stguec dlferenta. Ena of icina d'lmmigraclon, ès ·un més·. e me tractèren damb mensprètz en velr que non parlaua aleman. Jo qu'èra orgullosa de parlar aranés. castelhon, catalan. francès e onglés! Donques. segon patac. Ena univerSitat . fòrço tràm1 ts o on. un viatge mès. non entenia çò que dldien. Erosoment, th un -que non totl- des que ser ien es mès componns pendent quate ans. me dèc un cop de mon enpoder rampfir es formul ons ... E jo que non me rendia. poriaua en anglès damb toti. domb era precauclon de demanar prumèr se ne parlouen. Per suposat que lo parteni Eth 80% dero poblaclon. Nosotl encao hèm a ans llm d'aqueth nlvèu. Mès son fórço orgulhosl enes estaments administratius e non t'ajuden. Encaro me'n brembl que Inclús ena bibliotèca municipou -fòrço grano pr' amor qu'era ciutat a 150. 000 abttants-, me digueren en velr que non despectivaments. sone? O ena pòsta de frèn o on non quauquarren e Perqu6 vos digui açbtPerque E rt on ua lengua qu ufllzen perquè aunen de quauquarrés de dehòra? A tau que ja dcmb era le:"'gua mts o mens -per supausot, dempús de fàiÇ(I mesi e Qirldolets des companhs- mès tare. a hlt omlstots Perque uo causo vos digui: •non cofttlshes país d'acuelhuda. era suc lstlllii -ja s60th cone!"lt dero segona guèrra. deth ndifeme defh mur de Berlin. dero Unlon Europèa. qp'acluM\cora Mos còste de vlsuolfzor •. era sua cultura -literatura, musico ... . -. atovetz, non pòs orrlbor o entèner perquè era gent deth pafs ei atau com el. Ara hè fòrça am: cs e om es d' aqueri que sobl que pogu l compda r. Ua gen t qu ' ora entenl perfèctoments perqué son ·rar es" coma didlo jo, perqué se comportauen ac hègen e un país que me de1 shèc moments difícils ena memòna. mès tonplon fòrça mès moments preclosl. Fin finau, è saja1 ae dlder-vos qu'ent eni ath nauvengut, mès tonben demani que nosotl es qu ' ocue lhem. ajom en compde qu' ua persono non se 'n va deth sòn país sense un motiu. que tostemp 1 a quouquarren que te passe a morchar e qu 'auem d'cuer present que quouquarren se trinque ben oth hons deth còr quan cau delshar era TÈRRA qu'un s'estime. ft1l'i4 Generalitat de Catalunya 1JJM Depar1amcnt de Reloclons Institucionals .._. . ., de Participació Ciutadana ••- ,_. -

Upload: others

Post on 18-Nov-2020

10 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

QUI M'ANAU! A DIDERII

Qui m·anaue o dlder que dempQa de tant por1ardera~. jo anaua a vfuer era experiència d'èster · Immigrant• en un pafs europèu?l

Donques ei atau. En an 2000. era ·estudianta• Noelia se n'anaue damb ua bèca entà Alemanha ... imaglnatz­

vosl Era mia fcrnílla orgullosa: •té. era malnada que se'n va a estudiar en Alemanha ... ·coma se slguesse era causa més lmportanta deth mon. Ben. bromes a part. jo, més que santer-me lmportanto, me sentia desvalguda. Coma ac vau a hèr se non J>arll alaman ? Francès. anglès. més aleman ... l De totes manères, aqulu que m'as, en un país europèu, en tot estudiar, que non "simpla trebalhadoro"l. Vos digui açò perque en arribar aqulu. era realitat stguec dlferenta. Ena oficina d'lmmigraclon, ès ·un més·. e me tractèren damb mensprètz en velr que non parlaua aleman. Jo qu'èra orgullosa de parlar aranés. castelhon, catalan. francès e onglés! Donques. segon patac. Ena univerSitat. fòrço tràm1ts o on. un viatge mès. non entenia çò que dldien. Erosoment, bèth un -que non totl- des que serien es mès componns

pendent quate ans. me dèc un cop de mon entà poder rampfir es formulons ... E jo que non me rendia. poriaua en anglès damb toti. domb era precauclon de demanar prumèr se ne parlouen. Per suposat que lo parteni Eth 80% dero poblaclon. Nosotl encao hèm a ans llm d'aqueth nlvèu. Mès son fórço orgulhosl enes estaments administratius e non t'ajuden. Encaro me'n brembl que Inclús ena bibliotèca municipou -fòrço grano pr' amor qu'era ciutat a 150.000 abttants-, me digueren en

velr que non despectiva ments. sone? O ena pòsta de frèn o on non quauquarren e de~lill

Perqu6 vos digui açbtPerque Ert on ua lengua qu ufllzen perquè aunen de camb•cv.-,.,.~n quauquarrés de dehòra?

A tau que ja dcmb era le:"'gua mts o mens ~ -per supausot, dempús de fàiÇ(I mesi e Qirldolets des companhs-mès tare. c~è a hlt omlstots Perque uo causo vos digui: •non cofttlshes ~ país d'acuelhuda. era suc lstlllii -ja s60th cone!"lt dero segona guèrra. deth ndifeme defh mur de Berlin. dero Unlon Europèa. qp'acluM\cora Mos còste de vlsuolfzor • . era sua cultura -literatura, musico ... . -. atovetz, non pòs orrlbor o entèner perquè era gent deth pafs ei atau com el.

Ara hè fòrça am:cs e om es d' aqueri que sobl que pogul compdar. Ua gent qu 'ora entenl perfèctoments perqué son ·rares" coma didlo jo, perqué se comportauen co7~ ac hègen e un país que me de1shèc moments difícils ena memòna. mès tonplon fòrça mès moments preclosl.

Fin finau, è saja1 ae dlder-vos qu'enteni a th nauvengut, mès tonben demani que nosotl es qu'ocuelhem. ajom en compde qu'ua persono non se 'n va deth sòn país sense un motiu. que tostemp 1 a quouquarren que te passe a morchar e qu'auem d'cuer present que quouquarren se trinque ben oth hons deth còr quan cau delshar era TÈRRA qu'un s'estime.

ft1l'i4 Generalitat de Catalunya 1JJM Depar1amcnt de Reloclons Institucionals • •

::!~~~!neral -------------------------'·~· liiil~liillj~,\ïiJiij .._. . ., de Participació Ciutadana • ••- ,_. -

Page 2: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

Fat/ha

Era origina des berbers (lmazighen) a suscitat enòrmes debats e Innombrables teories. Luenh deth pensament legendarl, era origina der òme amazigh (òme liure) se base enes fonaments sclentiflcs dempús dera colonizacion francesa en Argèria. Siguec era descubèrta dera pèira te}ada e rèstes d'uassi umans çò qu'auec un gran interès d'lnvestlgacion antropologica.

r-r }I ,JV. )' "'' r-I

;~:S'¡ I V' i) P:., ..;.....4 y _,.:J! J Y'i' ¡,~ .!l_¡, _A-lJI IJ.. .) .,J-ll.i ¡WI ; t4-" .¡t, :. ... .¡t.;,., J ~ :;.-;.

,)1- .,_,... ._¡~! )t .!lN! ;..,:..!11~ ,:,! J,>JI JI.(-J J-t,.; ·rl,..&ll <)s. .l..A¡ v J> ..r >t.=, 'l'I ; .;.ol>i.,oJ' _.­

·~' ,r >_;li

:,p _;11 o.> ,-....J.l .P ..,,,.lJ i ;ili!..) !,6.;; JW; .;to..,..:,., W.; J; e) '<6. 1 .. -u_rOJ jS'.) "' ; 1 ~ .._. .• ........ .,J-1' .:;¡

.!lu. .;¡t."*" ;_,..:.li.;;" I) t. "~"") ..L..:.II; ,_.!1 ,)1- ........,.¡ ~J} .;kl'J t. _,...u ..... ;l.i.o oJ ~.!..lLI.

.Wil ; Jr" ,)1- t)-1; ,llll J' ¡) ;w r Wl .) _,.!-li :.r' .J~¡')ÜO

~I_¡.. J u~-.r '-11 ·~w .., ,.,. j.¡, Jl ...... Lt .~ 4-l WJ y )s- • ~) ..,¡., ~ .,J-ll v~ l.ip

·.h~~l >lo....! J! ~'J

'"" JS" _,ll-I J~...<t J! ......-''; J,lll rl,i; ;i.rl' rt,..i ' . ~ J) .>M.:ll" .f U _....:..1• '..u. .) .,J-11 ..;.....

.'j.s.; J.- ,..¡¡~,;.e; .,,; e: ._,....J1 11Jo:.-"::'; w.)!; 2.;.lWJ" ~ , .,»1 J..-. ~ ..;.....4 iJW'I! ,_.,_ Js t.P,- ..UI_,l J>"""J¡ U)..;¡( t,...J....:...; .IM (1,..&)1 J' .!.ll.\s'" .......... .W,1 ..)!ull J

.• 1,1>\ll,j' ~~ ..

:..ri..:.>, 'l'I .s ,._..li Js

oJ' ;!:S'/'" "'.;.1'; r+- ·'-"''~' ' ~~ ,1; i VI' :yo1 ,r.; J ""w' JJ e!-" ~) ~1 •."''6' ..\11} rt,...ll ~ ·'~<.J'A- ,t 1,>1. ~WI ..:.JIS' , !_,...._;...,li~ >1)\11 i.>st.... J C"\....:JI,J r'" )1 1.1-

.._ _,.¡1 r-; .!ll.l¡ <i_,.;~., u. ).Lo ..._..¡¡ r .>' J,i J _....:..11 ""' ¡,u <J rl-- y ~f>. fi .)' )Ull i\S') w..t;

."..,_..¡, r.><".) ~·,,;f y *.I'".J Js- ._L..:,'i•J

FTIMA

reulsta lnformatlua

•(,~<,):lo) ($.>,J..i:ll ~~ y- ~) < - tfjl))l - ii,.,JI J.-of JJ'" ,w..;1 ,1) ..:Jl:>.l; ..:;!,)o:!!..:;; ¡s"

{• )i:),~ ........ .J.ll ;t....... \'1 ¡? ..... ( '</1) <.-Js. ~ r. )s- ··~· J - )-1 J.. )! ..¡..,~,ol;¡ J>o-)i J.-1 ,;;y

. ..a....ll :) ..:-,li '-"""h;;"J1 oJ' ~1, (}> i,. , '<A rllW ..:;;!,}! .!lJ.\s'" J .... ,..J.1 Js- J;JI

•.• ,l~ltyj.ll <)!_}..! i!_r..,..; ,...._;.;! y- i.J;,.,..,_ 1ê>;..U.I.f<J l;""'ly >;<1_.,!1

.,!.lJ.U Wl> iJ _.¡..;,~;,.-J 1_,w,'J <~ r J r+"} <) .u. I_,:! I ,J ..,....b;; i.J J-'< J ifL>...:.( ("'"

.a,Ji.i!lH~L.:,. ~~ r-+' _# ~U... tiljiJ"' J yU!!! ~I C:' J l,lt..

. "_,_,· ~ .:..Júl; .;., J.-)1 ..Y" <$.u' "e:_;~,.r· e:J1--.:...:.; (ulL ,;1) lv;ii·

Es berbers existissen, viuen e s'expressen en Argeria, Eth Marròc, Sahara .. . son persones que vòlen èster presents en sòn lòc, en sòn país, luten e lutarón tostemp per aç ò; actuaument. damb era renaissença culturau e era sua luta entà reivindicar es sòns drets socioculturaus.

Aguest pòble adòpte eth tèrme amazigh (plurau imazighen) que signifique òme !iure, en tot refusar eth gentilici de "berber"

Eth Ramadan el un mes fòrça especlau der on. en aguest periòde eth musulman ayuna e aprofite eth temps entà hèr bones accions soclaus, s'esfòrce entà melhorar coma persona.

Eth Ramadan a coma objectiu educar positivament ath musuiman autant a nivèu personau coma soclau.

A nivèu personau: Eth musulman viu en tot lutar entà arténher eth gran prèmi d' "Aiah". Lute contra era set e era home, d'aguesta manèra apren era grana leçon dera autocontròtle e era capacitat de posicionar-s'en lòc de milions de mainatges/as, hemnes e òmes de tot eth mon, era situaclon des quaus o forma de vida les impedís satlsfèr es besonhs fisics e pslquiques baslques umanes. part d'ua societat que manque mlnjar, viuenda, educaclon, sanitat e aigua potabla.

En aguest perlòde se saga d'ajudar as auti, eth musulman "renauís era sua anima" e artenha santer-se mès segur, tranquil e estable damb eth madelsh e tanben damb eth sòn creador "Aiah" . Existissen estudis scientifics que demòstren aguest periòde d'ayuno coma benefici entà mantier ua bona salut física e totau.

A nivèu soclau: eth Ramadan artenh unir as persones independentament deth sòn estatus , en tot meihorar es sues relacions e accions. Melhorar es relacions entre es membres d'ua madeisha famllha tanben el importanta .

Era net abantes der ·AID" (dia dera alegria), eth musulman concludís eth mes de Ramadan en tot aportar ua quantitat economica ·zahat eth frlttar· qu'el aufrlda ad oqueres persones damb mès besonhs.

Coesion Soclau

Page 3: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

:e J)o.ll J1 ;-11

~ 4-<.r y l•t. v .w1 ;w ,¡- y. f <...rJI ;t;1 </' ._..

j,i J ,.1,JI ~I(\</' ~,Jt tÍ)I.!).J.iS ,;i..r'l J_rlf ~ J} JÍ ~- ';i.J e::d' ~ ;i)l Ji'-'_,J I...S

)WI <J 1-ll\..- ._¡,rJI~I ..:....1.>- .:Jt ¡~)I</' ~_..li¡()~.:-.; ,:¡1

~ -w...J.•- ~_rJI iÍ)o C;_,... .:;,¡f,.. _,!.>-UI) J~\ ;r ..t.,.WI jo.:- <;..ÜI Jtj-.1< _jJ

'+<• ..r ~u; ;.r 1_,1.1....:, _,¡ •.? ._p _u J~'J .,:...Wl. ~ ~ .)s­

t"' 4"'JJt" lt;._,>. \f..:l.:_..lj!' r"j._'io- '+f> oJ 1)..\S:Jilt;._,...l! ip-~t • .i.. i;~ ;...LilóÍ)I IJ" t.

~U, ;,¡,.j¡l ..,......,.. 'j J\J&; <J ••..r- ._\S" J .:-ki JÍ ~I \.Ò j¡ 'j ,..::...,.JI c_,;l>- \..4l,. ¡>- '-'"' 'J l,u o lA>)' Jf

.J;~I 4>. ;-lli .:) 4>-Jj (1;>-IJ .)¡1

. 4:<_,... ,.. 4:<• J ~ J l+-:-l.f oJ"i 4:<_,... ..r .... ;./ ut :}l>- >Li.:~-I

Batieg, Prumèra Comunió e Prumèr talh de Peu ena Comunautat Ortodoxa

"Entès ortodòxes eth nelshement d'un mainatge el un present de Diu, entiJ arregra't-J'ac le ~n" "Coma eUtlositat, es ortodòxos se l8nhen clé dreta a quèna, menlre qu'ee calollcs ac hèn de quèna a dreta"

Tó qu'un mainatge ortodóxe age un nóm le cau batiar, abans deth botieg le cildes bebé o estimat. Vint-e-un dies dempús deth port. era molr visite oth socerdót quite lleg un ofici religiós entà purificar-lo. A comDQ.or d'oguest dia es poirs. es amics e tota era familho se pótlen amassar ena glèlsa entath bautisme. Un viatge cristianot. coma port deth modeish rltuau, es ortodòxes receben eth modeish dia era prumèro comunlon.

A lon demon. era maina ban he oth mainatge de forma rttuau e s'olugue era candela deth baptisme. Er aigua deth prumèr bonh se vèsse oth pè d'un orbe pr'amor qu'era sòrt deth mainatge jamès sigue caushlgada.

Ua auto celebrocion importanta entera vida des naui ortodoxos ei eth prumèr talh de peu. Apròp deth prumèr aniversari deth mainatge, se convide as amics en cosa entò

celebrar: • talhor eth tupé•. Era malrla deth mainatge li talhe un blese de peu e l'oc da ara molr entó premonlr un amulet: ua monedo e ath peu deth mainatge sagerodi damb cero en tot diboishor uo crotz.

En aguesto ceremònlo. era mo1ria pòrte ua còca premonlda per era. qu'o de partir dessús dera tèsta deth mainatge Era còca se compartís domb totl es convldadí. ei er ·aperitiu· dero hèsta.

Dempús, se met ua plata dauont deth mainatge damb: un icon. ua serlnga. un libra. un joguet. monedes. ua clou d 'un coche e un creion. Eth mainatge o d'escuélher tres objèctes. En fonclon deth qu'ascuelh se pòt Intuïr eth són futur professionau.

En totes es credences I a rifuaus. eth baptisme e eth talh de tupé son ceremònies que domb religiositat. musica, bolh e m1n)or transformen ua alegria tomilhara: era arribada d un mo•natge en mon el un hesteg de tota era comunautat.

Botez, Prima comuniune si primul tuns in Comunitatea Ortodoxa

"Pentru ortodocol na,terea unul copll este considerarA ca un dar de lo Oumnezeu vi pentru o·l muttuml 11 boteazà. Ca o curlozltate, ortodoc~ll se lnchfnê de la dreapta la stOnga, fn llmp ce catolicll o fac de la siOnga la dreopta".

Inviti nafil lo cosa ocestulo pentru o sArbiHori. •tolereo motulul". Naoo copllululll tale o suvltê de par pe caro 1-o da mamei copllulul pentru o I confectlono oceslulo un tollsman " cu o monedo sl çuvlta tàlata. slgllote cu ceorà, desenOnd o cruce.

CrlsUna

Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto· La 20 de zile dupo nastere. rnomo merge la preot ~~ ol il ciletle pentru o se curAia de picole Dup;) aceosfà 21 pArlnlli, no~ii sl loafA fornillo se pot aduno la Bt.sencA penhu bolez Dupà bolez, in oceeotl slu)ba. orlodOCfÜ prlmesc prima lrnparta,onie.

A doua zl, no~o spolà cop1lul dupll un ritual 1 n cora se aprlnde lumOnareo de la botez. Apo de lo prima bollA se varsa lo rildAclno unul capoc pentru ca soarlo copllulul sà nu fie cillcolà do nlmenl.

AltA ceremonie lmportonta in vlojo noltor ortodocsl es1e primul tuns Aproopo de prima anlversore o copllulul se

In aceostA ceremonio, na$() oduco o lur1A pregalitA do oo. COle trebule rupta deoSupra copulu! coprlu!ul lurto se lmporte tuturor lnvitOVílor ~ es1e • aperrlivur la oceostà rTlOSê

Dupo aceeo se puna o tova in fato copilulut cu o lconí¡a, o seríngA, o carta, o )UCAria, monedo. che1 de maçlnê. un creion Copllul lrebuie sà aloogo !rel oblecle. In tunctte do oblectul a les se poote lntul vlltowl profeslonot ol aces1ula

In toote c redlntele ol rllualurl. bofezul sl tAierea motulul sunt ceremonil ca1e cu ovlavlo, muzicê, dons ~~ mOncore transformo o bucurle lamllialil; venlrea pe Iuma a unul copil est e o sêrt>àtooro o intregH comun1têtl.

reulsta lnfonnatïua Coeslon Soclau

Page 4: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

el~ d'atlefllmle.mos eXplique slguec er educacto'I1JII'co en Bur(ltmCt ~ ~ non uo ela~ glmnostleU:I e jo ogueato tre ua port 'ondament«.t dèfa nòsto èducaclon. ;JJ)Qntes de començar es el~ f'I'<)S amassouan a totl es g~nt dero entrada d8ï'èiiiCOio e c:farll) 8th Professor d Flslca hègem e~ boslcs d eteauhament minutes. Domb açò artenhle desvel'* era ment non~ eth cOs.

Enesclutots~en ~deSOescòles. 25~i§s lnterlores e to• eres gtrnnt.la cobèrt. pistes en r balonman. b6squet, pista entl'c6rrer 60 mètres lisi e de sable Dus viatge, or on.~ es escOles espec de totl es espOrts, ae¡len qu'un gojat destacoue. crld<Nitt os sòns pQirs e 11 hè passar et proves d'accés tà un eetudl esportfu Se passa ea pròvem fe becouen e non aulaf (ie pagat orren. Es errtténodOB êren professlonaus e MOa prop~ lonauen tot èft\ materlau e era rObo qu'aufem de

,.,.. &UN :planfe ,..,._. pentru • tl'll NJ san.tto.

Adwllnd tel, u l'lla, menll fn Ogrezeni-Rom6nla fi In V1elha- Valea

Tuclora... nhcuta r. 11111, In Ogrezenl, In aproplerea Bucurestlulul Bunlca U a "'-l-o sl ~fi 11 tnve'a de la tot ce ne TnconJOarA Lum natunetl ne ,,_.. fi ne a¡utlln dnlmut ~~ dllcl f(lm sa o ascuiUm, catre pac:e 111......_ Cll'n B ~.,..llunlca u, clnd • O probleml, c:And te dOare ceva nu poVIIII periOIIn8lot cln jUr cautl UI Miol fi VOfbtll8 cu e p à '· ·~ epune-1 ce ta..,. Copi!QII flmlne cu cfeacatusa ea notestra ..,.._.fi 8fll putem ""'P me• departa, mal l•nitti11 tl ehbe~~ ~e gAndunle Jpll''rwe

Pentru Tudonl plantele medlciMia sunt princlpllul medte de fam•ile vremuri, tce18 fmlllle ltí pregllelu p!OPflile laacurl lfi aminteste cu noslalgia cAnd mergea 11 CUieaga planlla rnedlciMia de pe clrtriia satulu1 natal. '' ce atuncl, r .. undt o I, Tntotdeeunllldune plante.

Ne expllcl cum se pregltllc eiU, c:eaiun, creme fi ne recomandê

• Piure de frunze proaspate de UIZid ·in afara de fllptul Cleunt gustoaee esta un dmullnt pentru ~~i fi un bun dknlfc Urz•c111e trebuia ...... dlnlr-oo Ioc OUIIII.

• Allfla din ftort de filmicll(~) uoelent pentru ariUfl fi degeréltun. • Slpun de c.l cu frunze de rnenll, C118i TfY1)01riva diiiNel fi menttl

dizolvlllltn *XJt pentru COl..._• mtnclrimilor prowocale de lnto~.

• Ceaiul de tlll..ae un bun •dlmllc fi combate tusea.

Tudora p 11 pregltaasc:a bluCuñ. plureuri, ceall.lrl, a.ne, ule1ull dat mal mportant esta el tfle sl tranemU cunotlintele sale lnvlflite Tn

Ramlnia ti care sunt ll"'lveraale.

Tudore

reulsta Informativa~@~ Coeslon Soclau

Page 5: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

Una educacíón deportiva es una preparación para la vida Svetlana es monitora de atleNsmo y nos cuenta cómo fue su e_ducaclón física en Bulgarla El deporte no era una clase de g/mnasla y ya esta, era una porte fundamental de nuestra educaclón. Antes de empezar las closes, nos reuní on a todos los eh/cos frente a la entrada del coleglo y con el Profesor de Educaclón Física hacíamos e}erclcios bóslcos de calentomlento durante 75 mlnutos. Con el/o conseguTa despertar lo mente no so/amen te el cuerpo.

En las ciudades grandes en Bulgarla, de 50 coleglos, 25 tenían písclnas /nier/ores y todos el/os glmnaslo cublerto, plstas paro jugar balonmano, bósquet, pista para correr 60 metros I/sos y foso de arena. Dos veces al al'!o, vlsífaban los coleglos o}eadores de todos los deportes, sl veTan que un chico destacaba, 1/amaban a sus padres y /e hacían posar las pruebas de acceso a una escue/a deport/va Sl pasabas las pruebas te becaban y no tenías que pagar nada. Los entrenadores eran profesionales y nos proparclonaban todo

uos de vedéth blgàs de pòrc 1!4 garla 1/o~~ pollastre l(X)gcarn ma 1 OO'(J de vedàt Coa da bò o Ut (opclonau) Uas de camalhon/pemllh Truhes Carròtes

Copuret Garbanços Mongetes blanques seques Uo toc eta ¡r • Fldèus Langoissa

Alh Mora de

ETH HARO Era tradlclon mès populara e mès arraïtzada de Les.

Aguesta tradiclon a contunuat de generaclon en generaclon enqulath dia d'aué. en tot èster era mès coneishuda. era mès populara e era mès arraïtzada de totes es que se celèbren en aguest lòc.

Plaçar ath polit mlei dera plaça vesla ara Glèisa eth Haro presidís era vida des ciutadans d' aguest lòc des deth dia de Sant Père en qué se plante enqulafh dia 23 de junh, en qué damb motiu dera revelha de Sant Joan, el beneït e cremat.

reuls ta lnfonnatlua

el material y la ropa que necesitóbamos para cada deporte. En lo escue/a deport/va de 6:30 a 7:30 se desayunaba, de 7:30 a 10:00 closes, de 10:30 a 12:00 entrenamiento y de 12 a 13comíamos. De 14a 16:30clasesotra vezyde lla 18:30 entrenamlento y de las 19 a los 20:30 se servta la cena. Era una Jornada muy completa. Sl eros una buena deportis ta y tamblén buena estudianta al terminar la escue/a deport/va obtenfas el título de técnlco deportivo. Sl querías continuar estudlando podías lr a la unlversldad y obtener el diploma de Organizador en Turlsmo u Organlzador en Competenclas.

La motlvaclón es clave para que los n/1'\os se animen y quleran hacer deporte, prepararse, oprender a traba}ar en equipo y a competir. Nuestros nil'!os tlenen que sentir y saber que a la socledad fe importa que estén blen desarrollados física y menta/mente. Tenemos que creer en el/os y oyudarles a ser buenos deportístas con valores ét/cos y soctales, de esta manera construlremos un futuro mejor para fodos.

Se barregen en un bòl era carn de vedèth e de pòrc. Andues picades. Se hig eth ueu, sau, péber,alh. glnverd e flnaument era mora de pon, o pon ralhat. Se va trabalhant damb ua forqullha enquia obtier ua pllòta, a de quedar conslstenta. S'I lance harla e se va caperant tota era pllòta. En ua cadena damb er òll caud se daure era pllòta e se resêrve. Se premanís eth bolhon damb era auto carn. En moment que comence a borir s'I hlg era pilòta. Era cocclon serà de dues ores apruprètz. Passa! aguest temps s'I calen es verdures: gorbanços e mongetes qu'auram deJà colades per auança. Passada ua auto oral hlgeram es fideus; er arròs e era langoïssa nero, en lot rectificar de sau. Passats uns 20 minutes era òlha serà en sòn punt. Se servis en ua hònt tota era carn en tot acompanhar ara sopa. Coma mès repausada el mès gustosa la traparam.

Eth passat entà compréner eth

present C ompréner çò que representt

ei pas faci!. En prumèr lòc, pòt costar trepar-se en versant nòrd des d'Espanha per uo nauta codia terrltòri esponhòu. Constituís ua auto singularitat eth pròpia: er aranès. variant a der rv ... ,~tt"'..,.

amasso tomb eth catalan e eth

Page 6: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

lnés. es de La Paz, de la provincia de lngavi. Bolivia. Su padre era de Jesús de Machaca. aymaró. Sus ojos ríen ot compartir su amor por su cultura.

"En Bolivia se hablan varias lenguas: aymaró. quechua. guaraní y castellano. Con Evo Morales. como presidenta. recién se estón impartiendo closes de estos ldlomas El folclore es nuestra raíz y por eso es tan importante conservar nuestros danzas y nuestra música.

Toda la indumentario de los danzantes esta hecha a mano y es muy elaborada. Las polleres. los centros. las chaquetas, las ~tullmas~ adornos para el cabello.las botas con cascabeies. los cinturones. los sombreros. etc. Las danzas se dlviden en tres: llvlanas. pesades y oríginaríos

De ent re las danzas llv lanas las mós conocldas son Los Caporales y La Dlablada y de la danza pesada: La Morenada. La Diablada províene de la regíón minera de Oruro y Potosí. en los socavones donde se extrae ei mineral se representa a l diablo y se le relaciona con la riqueza. Sin embargo, la protectora de los mlneros es la Vlrgen del Socavón a ella se le ofrecen las fiestas y las presíde a la entrada del carnaval de Oruro

Todas las danzas: Caporales. Diablada. Morenada y los ballarines con sus polleras. pollennes. capas y buzos. bordades a mano con flguras representando dragones. cóndores. cantutos y quirquinchos entre otras y las móscaras del diablo; estón enralzadas en las creencias, las tradiclones y la historia de las gentes bollvianas lnés fue artesana y asumió cargos originarios en ~Machacas· Ahora su compromlso con su pueblo. es educar a su hijo en el mundo de los nuevas tecnologías. con el fin de poder aportar en un futura su granito de arena en el progreso de su país, representando sus raices. las "Machacas".

In és

Page 7: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

..,..,oolomblan ~· darnb noiCitl. coma comenoêc un grop de a.-a ntercutturou. Era lcla 8lguec; d'ua goJata derQ vbl. vole 1nteractuar damb era gent-e trêlr eth leinps ~ organlla lll cora de bah Alta tlec qu·~ Clix:ln clctèM eth cors e un gf9P dera Vól d'Aran. Colombla. CroOcla e Marròc corneriétí'em a barar amasea. Ath c~t slgueren ea ores deth corset de SOUIIO, més mos snautêc autant que seguim en tot barar enes reOnlons. htates e moments especlaus qu'auem anat celebrant.

En balh cada peraonQ tTè era sua esséncla sense lnlportar d'a on slgue. Ath ~. non cau béuer ~ula quèlt ent6 dlverttr-ee. Se tracte de compartll • d'enttnet autes culturel. En n6lte grop deScula I a uo Pf80Cupaclon d'Wl per aute. Ath nauvengut. sénter qcJ'el apuat pes amics aranesl e de uns autl lòcs 11 da era f6rça qu•a de besonh ent6 seguir endauant.

Eth bah el~ ~ge pr6ptl en ququ cada qui a era aua rnaàa d'e)(E)ItrnH&, coma en ua ~ O'ua pelto ldèa ~ ua lriclattva ~·a eatat DOIItiYo ent6 f6rÇQ, quCIUqUI e1 Jtoelastes an artenhút trcnrnéter era veu dera SaUaa per tota era Val d' Alan.

Grupo de Salsa en el Val d'Aran

Wllson. colombiana comporte con nosotros. como empezó un grupo de salsa lntercuttural. la Idea fue de una chlca del valle. querí a lnteractuar con la gente y sacar el tiempo para organ!zar un curso de balle. Consiguió que un cubana dictara el curso y un grupo del Valle de Aran. Colombia. Croacla y Marruecos empezamos a ballar juntes. Al principio fueron las horas del cursillo de salsa. pero nos gustó tanta que seguimos ballando en las reunlones. fiestas y mementos especlales que hemos ldo celebrando.

En el balle cada persona saca su esencia sin importar de donde sea. Ademós. no hay que emborracharse hasta caerse para dlvertlrse. Se trota de compartir y de entendar otras cultures. En nuestro grupo de Salsa hay una preocupaclón de uno por el otro, a llnmlgrante. sentir que tiene el apoyo de los amlgos araneses y de otros Jugares le da la fuerza que necesita para seguir hacia deiante

El balle es un lenguaje proplo en el que cada quien tlene su manera de expresarse. como en una orquesta. De una pequer"la Idea surgló una Iniciativa que ha sldo positiva para muchos. u nos pocos entusiastes han logrado transmitir la voz de la Salsa por toda el Valle de Aran.

Wilson

Coeslon Sotlau

Page 8: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - lstlllii...Pentru ca unul copA ortodox sil-l poti spuno pa nume trebuie sA flo botozot, inolnte de botez li numetll "bobo" sou ·scumpeto·

5 3

6

8

4

7

9

6

3

2 8

9 1 s

8 7 9

Er objèctlu deth jóc el que coda linho orlzon1ou o vertlcou oge totl es nombres der un o1h 9. mès non se pòt repetir cop

chlfro en uo modelsho filo, colomno o subquodriculo

reulsta lnrormatlua

Cerca es seguentes procedències mès nombroses que conviuen ena Val d'Aran

Aran, Romania, Argèlia, Marròc, Bolívia, Argentina, Portugal, França, Colòmbia, Equador

LMZWAINAMORLKWL UUWMXYRMOZORGVG XOBNNARAAMYNLVZ RKALFXYCAÇNARFW PLQSCWCORRAMNJF MHYMARGELIATXAF ZCJKOVPOTUGALPB RYKGJAZLXNUCYGK TOUUJMTLWEPRTQL OWSXRODAUQEWRJU OXAIVILOBOKHAEL YUHSGOWWUQMGBBC ZZLIUARGENT I NAQ SUXZVCLPAQWTMZQ UGVCOLOMB I AB I WD

Coeslon Soclau